Ai, la crisi …
Per fi diuen que pot ser si hi haja un poc de crisi. Be, crisi crisi, no, sols un poc de frenada.
Jo es que em pixe de riure de sentir tanta bovada. Mentre la gent que faça eixe tipus d’anal·lisi estiga tan lluny de la realitat, no crec que tinguen cap credibilitat. Sols cal passar-se pels tallers, tendes i empreses que hi ha arreu del País. Des de l’estiu, que tots els professionals de qualsevol especialitat (llanterners, electricistes, lluidors, …) al voltant de l’obra van dient que el telèfon ja no sona. I ara ja els ha arribat el torn a altres sectors del mercat. Les tendes de roba no venen tants pantalons. Els bars no serveixen tants menús. I així podríem fer la llista tan llarga com volguérem.
I d’açò hi ha una cosa que realment em dol: sempre podran dir les nostres il·lustres autoritats que la crisi ens ha caigut damunt des dels EEUU. Si, i jo encara em mame el dit. És cert que el valor de l’Euribor és quelcom que ens ve imposat per Europa, però Europa mai potencià el que a l’estat espanyol es construís més habitatges per any que a Alemanya, França i el Regne Unit junts. Europa no és qui ha forçat als ajuntaments de tot el País Valencià a urbanitzar tan de terme com fos possible si es que volien tindre cap tipus de finançament. O és també Europa la responsable de la política que s’ha fet per tal de protegir la taronja valenciana, i que el seu valor de hui siga cinc o sis voltes inferior al de fa deu anys?
És obvi que no. Els dirigents que ens governen, els del PPSOE, tant des de Madrid com des del Palau de la Generalitat, són els responsables de que l’economia d’este País s’haja dirigit directe cap a l’abisme, dedicant-se al monocultiu de la rajola en detriment de qualsevol alternativa factible.
I ara què? Quan el nostre principal valor ja no val, i el nostre turisme estiga minvant per què el paradís que fou el País Valencià ara és una selva de formigó. Doncs ara cal demanar comptes. I de forma clara i contundent. I cal anar tan lluny com calga, per tal que aquells que ens han dut a esta situació paguen per tot el mal que han fet.
El poder el té el poble, i cal que ho sàpiga per a exercir-lo.