País Valencià: com vols ser?

Ahir no em vaig poder estar de vore que deien els que, un o l’altre, seran els propers ministres d’economia.

Tot va anar tal i com m’esperava. Extremadament catastrofista un, i fent com si res passara l’altre. En este punt jo sóc més del parer que anem a entrar en un període de frenada econòmica més be fort, que no de dir que la crisi no ens afecta per que el problema és de la inestabilitat del sistema financer americà.  Cap dels dos va buscar quin és el motiu de la frenada econòmica que patirem, tanmateix tan un com l’altre són responsables d’alimentar un model econòmic basat en la rajola, i per tant totalment insostenible.

Però el que més em va espantar és el plantejament que feren per posar remei. En este punt he de dir que Solbes hem paregué molt més solvent i assenyat. Malgrat pense que els socialistes de socialistes no tenen més que el nom per què no són capaços de plantejar polítiques serioses allà on cal (p.e. habitatge, política fiscal, lluita contra el frau), entre estos i el PP la cosa està prou clara. Jo pensava que el senyor Pizarro era més seriós, que era una persona decent i diferent dels que s’ha envoltat. Però ja vaig vore que em vaig equivocar. Plantejar que s’han de retallar impostos, i que eixe dèficit d’ingressos va a compensar-se amb una reducció de despeses en el pis del ministre de justícia, el ministeri d’habitatge (no va contestar si es referia al ministeri o a la política d’habitatges) i a la subvenció d’ETA per que no s’han il·legalitzat totalment el Partit Comunista de les Terres Basques i Acció Nacionalista Basca és poc menys que fer el ridícul.

Al final les dites solen acomplir-se: Deu els cria i ells s’ajunten.

This entry was posted on divendres, febrer 22nd, 2008 at 16:22 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.