El que ha passat pel País Valencià ha sigut, com alguns han dit, un tsunami del PP. Què hi farem! Ací som els més de tots … sense importar si eixe més és bo o roïn, la qüestió és ser els més. Açò em fa posar trist. El meu País, la meua gent va directa al suïcidi col·lectiu. Han decidit l’autoextermini del poble valencià, i ha més ho fan amb alegria.

Hi ha qui clama que cal continuar lluitant (jo sense cap mena de dubte ho faré, encara sóc massa jove i tinc la sang massa calenta per deixar-ho córrer), continuar explicant que Espanya no ens interessa, que ens fa mal, que ens roba i maltracta, que ens humilia i menysprea, … , però això ací pareix que no importe. Ací quan més ferotge és el botxí sembla més estimat.

Ara be, una cosa ha de canviar. El missatge pedagògic, de pare benvolent. Aquell que disculpa al poble per que el tenen enganyat i li paren paranys, l’emboliquen amb contes de fades meravellosos on s’explica com de feliç que s’és quan no s’és res, i no cal ni pensar. Ho sent però això no cola. La informació està ahí, sols cal tindre ganes de llegir-la.

Els valencians de hui en dia són un poble que s’odia a si mateix, i per això prefereix deixar de ser el que s’és en essència per ser una altra cosa. Però no una qualsevol, si no aquella que fa tres-cents anys que està tractant d’eliminar-te per la força, i que no ho ha aconseguit. I ara que suposadament ja ens deixen escollir, que podem redreçar el nostre futur cap allà on vulguem, ara decidim que el nostre botxí siga el nostre senyor.

Jo no entenc res.

Per a que tot això siga possible, que ningú no s’equivoque, cal un mercat potent. Cal una fortalesa econòmica que genere suficient riquesa com per a que eixa societat que s’esforça i progressa puga usar eixos beneficis per a construir hospitals, universitats, escoles, i a més pagar any rere any als professionals que hi treballaran.

Fa anys, gairebé podríem dir que històricament, el País Valencià ha sigut un lloc ric. Amb una economia molt potent. Fa segles per exemple destacava la indústria de la draperia; fa desenes ho era la de la taronja, fins al punt que era de molt llarg la primera font d’ingressos de divises de l’estat espanyol; i des d’aleshores ençà, una potent xarxa de xicotetes i mitjanes empreses, junt a la taronja, continuaven aguantant el tipus. Això hui ja no va així. Els espanyols que ens manen han deixat que la taronja perdés el seu valor, fins a fer que molt llauradors que generaven grandíssims beneficis deixen perdre les seues terres. Al mateix tens, poc a poc, les nostres infraestructures s’han anat deixant de banda, cosa que ha provocat que la nostra xarxa d’empreses poc a poc vaja haja anat perdent competitivitat. I ja no som els rics que érem abans.

Hui el peix gros és Madrid. Ha través de l’estat han articulat tots els mecanismes que els han fet falta per a fer-se amb tot: poder polític i econòmic. I la desfeta és tan grossa que fins i tot per poder tornar a estar a un nivell acceptable (em referisc a actualitzat els serveis) ens cal una ingent inversió extra. De la mateixa forma que per a mantenir un nivell de benestar social i un repartiment just de la riquesa.

Però resulta que eixa riquesa ja no es nostra. Ens la prenen. Els castellans venen i prenen els nostres impostos, i se’ls gasten com els ve en gana. Per exemple fent que Madrid siga el centre econòmic més potent del sud d’Europa. Així que fins i tot ens ha pres la capacitat de tindre una societat del benestar.

Què volem ser? Esclaus per sempre o aconseguir la llibertat? Què vol un pare per als seus fills? Què cresquen i siguen autònoms? O tindre’ls tota la vida sota el seu sostre i mai sàpiguen guanyar-se el pa?

Jo vull el meu país lliure i sense dependències. Això està en les nostres mans.

No és el meu cas. De fet ni tan sols vaig poder aguantar més de 10 minuts d’eixe parell de personatges que malauradament un o l’altre acabarà governant-nos.

Aprofite per fer especial menció a l’argumentari que està deixant estos dies Rosella al seu <a href=”http://rosellaipunt.blogspot.com”>blog</a> perquè em sembla encertadíssim.

Jo estos dies vaig posant-me a cada punt de més mala hòstia. Així van les coses. No es veu enlloc que els valencians pintem res. Pels carrers hi ha una presència descomunal del PPSOE, i en segon lloc ERPV-ERC!!! I per últim, si ets bon observador podràs trobar la coalició valenciana BLOC-IdPV-Verds.

Mare de Déu! Però que cony ens passa en este País? Perquè per desgràcia després els resultats seran més o menys com el tema de la presència (excepte el cas d’ERPV-ERC que els agrada cremar els diners i tocar els collons). Com podem estar tan contents que ens manen des de fora? Per favor, qui haja vist mai cap diputat del PPSOE defendre el País Valencià a Madrid que m’ho diga. Qui els haja vist mai plantar cara als seus amos que ho explique.

Algú s’imagina que els castellans votaren ERC? O que els espanyols votaren al <a href=”http://www.parti-socialiste.fr/”>PSF</a>? Aleshores perquè re-botons els valencians no ens votem als valencians, i votem als castellans? Perquè això mateix és el que és el PPSOE, un partit castellà-andalús, que com no podia ser d’una altra forma defèn els interessos d’allà on és. I així estem, uns pagant i callant, i els altres parant la ma.

Tot va anar tal i com m’esperava. Extremadament catastrofista un, i fent com si res passara l’altre. En este punt jo sóc més del parer que anem a entrar en un període de frenada econòmica més be fort, que no de dir que la crisi no ens afecta per que el problema és de la inestabilitat del sistema financer americà.  Cap dels dos va buscar quin és el motiu de la frenada econòmica que patirem, tanmateix tan un com l’altre són responsables d’alimentar un model econòmic basat en la rajola, i per tant totalment insostenible.

Però el que més em va espantar és el plantejament que feren per posar remei. En este punt he de dir que Solbes hem paregué molt més solvent i assenyat. Malgrat pense que els socialistes de socialistes no tenen més que el nom per què no són capaços de plantejar polítiques serioses allà on cal (p.e. habitatge, política fiscal, lluita contra el frau), entre estos i el PP la cosa està prou clara. Jo pensava que el senyor Pizarro era més seriós, que era una persona decent i diferent dels que s’ha envoltat. Però ja vaig vore que em vaig equivocar. Plantejar que s’han de retallar impostos, i que eixe dèficit d’ingressos va a compensar-se amb una reducció de despeses en el pis del ministre de justícia, el ministeri d’habitatge (no va contestar si es referia al ministeri o a la política d’habitatges) i a la subvenció d’ETA per que no s’han il·legalitzat totalment el Partit Comunista de les Terres Basques i Acció Nacionalista Basca és poc menys que fer el ridícul.

Al final les dites solen acomplir-se: Deu els cria i ells s’ajunten.

Però hi ha altres que ja han dit que no, més concretament Rússia, la Xina i … Espanya.

Ahí és on volia arribar jo. Espanya es posa al costat dels països mundialment coneguts per el seu alt nivell de democràcia. Com sempre hi ha dos bàndols, moros i cristians, blancs i negres, grossos i prims, …, demòcrates i no demòcrates.

Cert és que a Kosovo no s’ha fet cap referèndum d’autodeterminació. Però el 90% del parlament de Kosovo ha votat per la independència. Doncs encara amb més raó Espanya ho deuria reconèixer, ja que es tracta d’un país amb sistema parlamentari (que no seré jo qui defenga) que té molta por als referèndums, no?

Però no. Això no val. L’única cosa que val és complir la llei. Quina? Doncs la que jo que la faig i interprete m’interesse.

Va home va!! No fotem!!

Hi ha qui li sembla be i hi ha qui li se posen els pels de punta. Però jo vull destacar la reacció del govern de la Gran Bretanya: si Kosovo o Escòcia o qui siga vol independitzar-se, doncs que ho facen. Si democràticament la població decideix fer el seu camí, no hi ha més a fer que donar-los la benvinguda.

Ah! però hi ha qui no és tan democràtic i la voluntat de la gent se la passa per l’arc del triomf. Ara mateix el govern espanyol, en boca del seu ministre Moratinos, diu que ni reconeix ni pensa reconèixer el nou estat. El que decidisquen els kosovars tan els té. La democràcia no importa, el que compta és complir la llei. I com que la llei la fan ells, doncs ja està tot clar.

Ja fa quasi 30 anys que l’estat espanyol se les dóna de democràtic i es dedica a fer lleis i interpretar-les com li rota, però mai mai fomentant una vertadera democràcia. Seria massa perillós per què igual va i resulta que la gent opta per segons quines coses que molesten. Així doncs, millor prohibim referèndums i il·legalitzem partits. Però sols aquells que vagen contra Espanya. Els feixistes acusats i condemnats per assassinat tampoc són tan roïns, no?

Senyor quin panorama!! A vore quan ens convertim de veres en un país democràtic, i Castella s’independitza i ens deixa en pau.

Jo es que em pixe de riure de sentir tanta bovada. Mentre la gent que faça eixe tipus d’anal·lisi estiga tan lluny de la realitat, no crec que tinguen cap credibilitat. Sols cal passar-se pels tallers, tendes i empreses que hi ha arreu del País. Des de l’estiu, que tots els professionals de qualsevol especialitat (llanterners, electricistes, lluidors, …) al voltant de l’obra van dient que el telèfon ja no sona. I ara ja els ha arribat el torn a altres sectors del mercat. Les tendes de roba no venen tants pantalons. Els bars no serveixen tants menús. I així podríem fer la llista tan llarga com volguérem.

I d’açò hi ha una cosa que realment em dol: sempre podran dir les nostres il·lustres autoritats que la crisi ens ha caigut damunt des dels EEUU. Si, i jo encara em mame el dit. És cert que el valor de l’Euribor és quelcom que ens ve imposat per Europa, però Europa mai potencià el que a l’estat espanyol es construís més habitatges per any que a Alemanya, França i el Regne Unit junts. Europa no és qui ha forçat als ajuntaments de tot el País Valencià a urbanitzar tan de terme com fos possible si es que volien tindre cap tipus de finançament. O és també Europa la responsable de la política que s’ha fet per tal de protegir la taronja valenciana, i que el seu valor de hui siga cinc o sis voltes inferior al de fa deu anys?

És obvi que no. Els dirigents que ens governen, els del PPSOE, tant des de Madrid com des del Palau de la Generalitat, són els responsables de que l’economia d’este País s’haja dirigit directe cap a l’abisme, dedicant-se al monocultiu de la rajola en detriment de qualsevol alternativa factible.

I ara què? Quan el nostre principal valor ja no val, i el nostre turisme estiga minvant per què el paradís que fou el País Valencià ara és una selva de formigó. Doncs ara cal demanar comptes. I de forma clara i contundent. I cal anar tan lluny com calga, per tal que aquells que ens han dut a esta situació paguen per tot el mal que han fet.

El poder el té el poble, i cal que ho sàpiga per a exercir-lo.

A mi açò em sobta un poc. Per començar la frivolitat amb la que es tracta un tema tan delicat com el d’integració dels immigrants. I per l’altra fent una ullada enrere la història diu que Espanya no és cap model d’integració i respecte cap a les diferències. Començant per la seua arribada a Amèrica, i continuant pel respecte a la diversitat que continua mostrant en l’actualitat pels qui encara estem dintre de les seues fronteres.

Per què jo em pregunte, quan es parla de les costums d’Espanya, què és això exactament? Anar als bous a dir “oleee”? Saber fer truita de creïlles? Fer la migdiada? O ballar un xotis sobre un taulell? Per què l’altra part, la de la llengua si que me la deixen més clara. No siga cas que arribe un immigrant, aprenga català i li se deforme el cervell.

Però anem al que anàvem. Fer alguna mena d’examen o prova d’integració als nouvinguts no és tampoc cap novetat. Ja es fa a Holanda, on s’examinen de llengua i història (quelcom prou més concret que la proposta del sr. Rajoy) per tal d’obtindre els papers. Això pot estar més be o més malament, però és fer alguna cosa, que la gent pot saber a priori i que pot ajudar a la integració. Però que açò vinga de boca d’un senyor que la integració l’entén com “açò és Espanya, i es parla espanyol” em fa preveure que al final, si res arriba a consolidar-se, serem els mateixos de sempre els que eixirem escaldats. Per què a esta bona gent que deixa la seua terra per guanyar-se el pa els explicaran que Isabel la catòlica era poc més que santa, i l’heroi nacional és Felip V que va fer vore als distints regnes peninsulars que el millor era conviure junts. I aleshores quan vegen que això no és ben be així, i que hi ha qui vol trencar palletes amb Castella eixe pobre immigrant si que patirà un esquinç cerebral al vore que el que li han explicat ni és tan cert, ni li val per entendre tots el que l’envolten

A mi personalment m’agrada la de ZP: “si guanya les eleccions tornarà 400€ a cada contribuent i pensionista”. Si a tots.

Li tornarà a la iaia que té una pensió de 450€ i no pot més que malviure mentre li fan “mobing” al seu pis al centre de la ciutat. Li tornarà al mil·leurísta de torn que ha de viure amb altres companys i paga vora 500€ al més pel lloguer del pis. Li tornarà al pagès que fa mesos que perd diners per la increïble pujada del preu del pinso. Li tornarà al llaurador que fa tres anys que li queden les taronges penjades i enguany ha decidit deixar perdre el tros.

Però també li tornarà al senyor Pizarro, al senyor Botín, a Amancio Ortega, i a molt altres “necessitats” del socialisme del PSOE.

Mentrestant les nostres autopistes continuen tenint peatges 30 anys després de fer-les, a rodalies hi ha els mateixos kilòmetres de vies des de l’inici, i les universitats continuen estant a la cua dels països de la OCDE en nombre de mil·leuristes, de manca d’inversió en I+D i en estabilització de professionals.

Quantes coses més calen per a que la gent es done compte que el PSOE té de socialista el que jo d’astronauta?